MANTENIMENT DE DIFERENTS ESPAIS VERDS

A part de la nostra feina principal d’horticultors, també estem força ocupats fent el manteniment de diferents llocs de la ciutat.

Així doncs, de vegades ens podeu veure desbrossant, tallant gespa, desherbant, collint papers i potser fins i tot plantant algunes flors.

Ens agrada pensar que amb la nostra col·laboració, fem més agradable passejar pel parc del Ter (Embarcador) o anar a donar un vol amb bici per l’Arborètum. També fem més accessibles els camins a les diferents fonts i evitem que s’embussin alguns torrents com poden ser el del Mas o el de la Miranda. Alguna feina puntual a la deixalleria o desherbar les jardineres de l’escola Puig-Agut complementen la nostra feina com a jardiners.

UNA VISITA MOLT DIFERENT

De totes les visites que hem fet i ens han fet, aquesta és la més “estranya” de tot el mòdul. En aquest cas, la persona convidada al nostre hort ha set l’arquitecte Pep Padrós.

La pregunta (lògica, es clar) és, què hi fa un arquitecte en un hort?

Sí, en Pep Padrós és arquitecte, però ni de bon tros un arquitecte convencional. La seva tasca és construïr “cases sanes” tenint en compte la Geobiología i els paisatges invisibles.

Ell explica que el subsòl del nostre planeta està travessat per multitud de corrents d’aigua que produeixen un magnetisme que afecta a les plantes, animals i persones.

Les típiques situacions de llocs on ens hi trobem molt a gust o altres d’on n’hem de marxar de seguida, ténen a veure amb aquest magnetisme.

La conferència ha estat molt interessant però el que realment ens ha impresionat ha sigut la pràctica que hem portat a terme al nostre hort.

Prèviament li havíem fet arribar un plànol i ell, va fer-ne un primer estudi amb l’ajuda d’un pèndol. Així va treure una primera idea de les corrents magnètiques que hi passen.

Un cop hem set a l’hort, ens hem fet unes varetes que permeten detectar aquest magnetisme i hem comprovat nosaltres mateixos que realment existeixen aquestes corrents.

Quan les hem tingut localitzades ens ha ensenyat a restaurar l’harmonia, o el que és el mateix, a contrarrestar l’efecte que ténen.

Amb les varetes, hem buscat una petita zona harmònica, i amb unes boletes de ceràmica hi hem dibuixat un símbol “la flor de la vida” . Això ha fet (ho hem comprovat 10 persones amb les varetes), que la zona harmònica s’expandís fins a ocupar tot el parc del Dolcet.

No cal ni dir que tots ens hem quedat amb la boca oberta, però encara ens hi hem quedat més quan ens ha explicat el secret de tot això:

“Les varetes i les pedres no han fet res, heu set vosaltres sols, el més important són les intencions”.

MAS JALECH

Aquest cop, ens hem traslladat a Centelles per veure un altre exemple d’horticultura ecològica.

En aquest cas no fan cistella, té una botiga a casa seva i ven a mercats com per exemple a Sant Celoni o Granollers.

El reg el fan mitjançant una gran bassa que van construïr. Ténen un gran hivernacle i fins tot ténen oliveres d’on treuren l’oli pel seu propi consum.

La principal diferència és que actualment estàn treballant en el projecte de crear un jardí botànic, que oferirà visites guiades i treballs a voluntaris amb ganes d’apendre, és per això que també cultiva algunes de poc conegudes o usades a casa nostra, com l’api-rave, el fonoll d’arrel o el salsafi

Una de les principals recomanacions o idees que ens va donar en Sebastià, és la de cultivar hortalisses que consumeixin col·lectius minoritaris que de per norma general, no produeixin altres horticultors.

PLANES BONES (LA GUIXA)

Avui hem anat a veure una de les explotacions agràries més importants de la comarca. Tot i no ser ecològica, també ens ha semblat interessant des del punt de vista empresarial, però realment hem trobat algunes diferències amb els horts que havíem anat a veure fins ara.

Per començar, sembren molta varietat en gran quantitat, normal si tenim en compte que a part d’anar a mercats com el de Vic, també té botigues pròpies i a més també ven a grans majoristes com per exempla Mercabarna.

Com tothom, també ténen algunes plagues, que les combaten amb trampes de feromones i intenten fer servir el mínim de pesticides. Això últim ens va agradar molt, ja que encara que és agricultura convencional, la seva tendència és tenir un punt de vista més “verd”.

Dues coses curioses que ens van cridar l’atenció van ser, primer, que fa enfilar els cogombres amb els tomàquets i segona, ens va explicar que les escaroles que han estat tocades pel fred ténen més bon gust. No creieu que això ho hauríem de promocionar? Perquè aquí a casa nostra, amb la boira, tots ho estem una mica, de tocats pel fred.