19 de jul. 2010

JA TENIM EL SEGON GURÚ!!!

Tal i com ja sabeu, fa un temps vam rebre la visita de Gaspar Caballero, doncs bé, no prou contents amb això el passat 30 de juny vam agafar la furgo amb tots els nostres pensaments dirigits cap al nostre pròxim objectiu: Santi Soto.


El vam trobar al mig de la selva de La Selva (NO és un error tipogràfic), un lloc idíl·lic anomenat “El Vergel de las Hadas”. Allà és on en Santi i la seva família viuen i ensenyen a viure d'una manera més natural i en harmonia amb la Natura.

Després de les presentacions, vam fer una mica de tertúlia acompanyada d'un aperitiu a base d'infusió d'Alfàbrega i bunyols de Salvia, dues receptes bén diferents a les no que estem acostumats però realment bones.
Ens va explicar que ells són autosuficients i com s'ho fan per ser-ho:


  • No mengen carn, així no ténen animals per aliment

  • Ténen l'hort ecològic que els hi proporciona les verdures i hortalisses

  • Obtenen els ous de les seves pròpies gallines

  • Compten amb una instal·lació de 15 plaques solars amb acumulador d'electricitat

  • Ténen a prop un pantà de 2.000.000 litres d'aigua

  • Actualment treballen en el projecte d'una depuradora natural a base de plantes acuàtiques.
D'aquesta manera, tal i com ens va dir ell, es poden passar tranquil·lament un mes sense haver de baixar per res al poble. Segons les seves pròpies paraules: “Potser un dia baixem i ja no hi ha poble, i nosaltres ni ho sabríem”

Amb aquesta explicació, la pregunta que et vé al cap és “Doncs així, com és que ets tant famós?”

La resposta és la col·lecció d'unes 70 espècies de plantes aromàtiques i medicinals que té, i que a part de vendre-les, també prepara i ven tota classe d’ungüents, extractes i essències, útils tant per a curar persones com per curar plantes. A més a més, realitza tallers on comparteix tots els seus coneixements.

Ara que hem tingut el gust de conèixer aquests dos grans de l’horticultura ecològica, ens agradaria que després de les vacances, les coses ens sortíssin bé del tot i poguéssim tenir la oportunitat de trobar-nos amb el que ens queda pendent. “Bueno”, aquest és el nostre pròxim objectiu.