30 de maig 2010

JA TENIM EL PRIMER PUGÓ!!!

onades les condicions meteorològiques dels últims dies, primer molta pluja i ara mooooolta calor (sort que hem canviat l'horari), hem descobert que algunes de les nostres estimades plantes pateixen la desagradable presència d'aquests individus.




Com que nosaltres som gent ecològica, i per tant no fem servir fungicides químics hem utilitzat remeis ben naturals:

-Saüc
-Cua de cavall
-Caldo Bordelès

Aquests remeis s'han utilitzat preparats de la següent manera:

Decocció de Saüc:

Preparació: Es bull les fulles i la flor durant mitja hora.
Aplicació: Un cop preparada la decocció de saüc hem ruixat les plantes i fruiters afectats.

Maceració extracte de cua de cavall:

Hem fet extracte de cua de cavall que és un preventiu contra els fongs i dóna fortalesa a les plantes i com efecte secundari ataca el pugó.

Preparació: Aquesta planta la vam deixar macerar en aigua durant 21 dies remenant-la diàriament, després la varem colar i diuluir amb aigua al 20%.
Aplicació: Ruixar les plantes amb un ensulfatador.

Diluir Caldo Bordelès:

Preparació: Una pols a base de Sulfat de Coure i Calç que diluït amb aigua a l'1% està acceptat en agricultura ecològica.
Aplicació: Ruixar les plantes afectades.

Amb aquests remeis esperem que la cosa no vagi a més, tot i així al nostre hortet també hi tenim fauna aliada:

Les formigues, que empaiten el pugó per veure el suc que treuen de les plantes i per això es diu que el "munyen". D'aquestes n'hi ha moltes.

Les marietes, que una d'elles és capaç de menjar-se fins a 400 pugons al dia.

Si amb tot això encara en tenim, haurem de prendre paciència i intentar conviure amb ells.


24 de maig 2010

LA PATUFETA

Us en recordeu d’aquella barca que hi havia a l’embarcador, que estava tombada de cap per avall, abandonada i que semblava que ja no servia per res? Segur que si, segur que a molts de vosaltres us portava records d’antigues passejades pel riu Ter.

Doncs no cal que patiu, que la nostra entranyable Patufeta no caurà en l’oblit perquè abans ha caigut a les nostres mans.

Primer li hem fet uns quants forats (perquè pugui drenar bé).

I després l’hem omplert de terra (que no..., no la volem pas tirar al fons del riu).

Finalment, plantant-hi unes Vinques, Berberis i alguns Boixacs (Calèndules), l’hem convertit en una magnífica jardinera que durant molts anys més continuarà alegrant l’embarcador.