Després de la pedregada, com si no n’hi hagués prou, van passar els nostres lladregots habituals, per acabar de desplumar-nos el que quedava d’hort. Així doncs, la nostra estimada síndria (Que per cert l’haviem tapada amb herba i tot), ja no és entre nosaltres, sniff sniff...
Ja dèiem que aquí no és país de síndries i ara malauradament hem vist que teníem raó, però no pel temps, tal i com ens pensàvem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada